dimecres, 19 d’octubre de 2011

Agraïments i suggerències 19-10-11


Bé, això ja s’ha acabat, han estat més de mes i mig i 1202,5 km, més o menys. No sé si tornaré a fer-lo. Ara em ve a la memòria l’any 92 que anàrem Feliu, Sira i jo en bicicleta des de Paiporta a Sant Cugat o siga a Barcelona, quan arribàrem a casa del meu germà Jerto, després d’una bona costera i una etapa de més de 50 km, la Sira, se’n baixà, de la bicicleta, me la donà i em digué, ja en tinc prou de bicicleta... Doncs jo ara també dic: ja en tinc prou, de Camino. El meus companys del Camí diuen que d’ací a uns mesos, quan estiga al sofà de casa tranquil·lament, m’entraran les ganes de fer-ne un altre. No ho sé, però sí sé que si el faig serà amb etapes curtes i intentant anar al meu aire i amb l’Ester.
Vull agrair els que meu anant seguint en aquest blog, i m’heu anant animant, bé en comentaris al mateix blog, mails i telefonades.
També he d’agrair a l’Ester que m’ha donat suport moral i...diguem que assistencial. Les visites d’Empar i Pep, Rosa i Pepe.
Als meus companyes i companys de feina per l’estància al Parador i el suport continuat.
A la meua motxilla que s’ha portat molt bé, als aparells electrònics que han fet la seua tasca: e-book, ordinador, mòbil.
Als qui m’han acompanyat tot el viatge sense veure ni papa, els meus peus i els seus acompanyants els dits, que els he massacrat prou, i m’han respost de meravella. Estan lleugerament destrossats.
Al Pep i al Feliu per ajudar-me amb el començament d’aquest blog.
He tingut molta, moltíssima sort, per l’oratge, que no ha plogut ni un sol dia (increïble) No m’he posat malalt, ni un sol maldecap, ni refredat, ni mal d’esquena (malgrat els catorze quilos de pes) No he perdut res, no he tingut cap problema amb ningú, sols dos bacs al principi i a Lalín, ja quasi al final, sense conseqüències. Serà l’espíritu del Camino?
He aprés moltes coses, a com preparar la motxilla, sí Maribel, deuria haver-te fet cas. I a que quasi tot es pot fer, tan sols cal proposar-s’ho, ara que això jo ja ho sabia, qüestió de cabuderia.
He fet tres bons...diguem que companys amb qui supose que mantindrem la relació.
Al meu amic Rafa Soneira, per la seua amistat i per l’acollida a sa casa de Santiago.
Com a bon valencià que sóc, ara que ja he fet el Camí, ja sóc un mestre del camí, qui necessite assessorament, sols ha de demanar-me’l, bé mestre, mestre, no ho sóc, també tinc sang catalana per ma mare, però intentaré donar les meues  suggerències que són producte de la meua experiència i el que he anat aprenent de les meues companyes i companys del Camí tant els d’ara com els de fa tres anys, Maribel, Pere, Edu, Antonio, Raquel, Manolo...
Una abraçada a totes i a tots.

1 comentari: