dimarts, 4 d’octubre de 2011

Tàbara 4-9-11





Això ja sembla més el Camino. Estic  en un Alberg, molt bé, cuina, nevera, plats i perols, menjador, dutxa,... o siga un luxe i de franc, però... en som nou!  Em pregunta un alacantí d’Elda si aquest alberg és municipal o parroquial, li responc: si és de franc és municipal, si pagues de l’església. Quasi tots es coneixen ja que dormen sempre en albergs. Estan la meitat, desfets, un se’n torna demà, llevat de uns alemanys i un anglés (sij) que camina descals dos o tres hores cada dia, els altres morts. I jo sense queixar-me. Ja es nota una sensació de que estem acabant el Camí, tan sols em resten 350 km per arribar, com si anés de València a Barcelona a peu.
L’Ester se n’ha anat aquest matí cap a Paiporta, ens ho hem passat massa bé. Sempre ens quedarà Zamora.
Jo he agafat un bus i he anat a Montamarta el poble on vaig arribar ahir. En lloc d’anar a Granja de Moreruela he decidit tallar pel dret i fer més quilòmetres i així he recuperat una etapa, més de la meitat dels que estem ací han fet el mateix.
El paisatge va millorant, molts arbres i ara hem canviat el Duero per l’Esla.
Un embassament, el Ricobayo, està mig buit, l’he hagut de creuar per un pont estret, que només caben dos cotxes i si passa una furgona o bus, s’ha d’esperar, doncs no hi han deixat pas de vianants, una mostra més de la insensibilitat dels nostres governants cara als ciclistes i vianants. És una cosa que tots sabem de sempre però ara , en aquest viatge, ho he vist més clarament, he arribat a caminar per camins junt a la carretera i paral·lelament, carreteres locals, comarcals, provincials, autopistes, tren normal, Ave, i ni un carril bici... ni pas per a les persones, I les obres faraòniques de l’Ave vistes de prop, són molt més escandaloses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada