Camarzana i Cernadilla

Camarzana de Tera 5-10-11

Esta nit ha estat…diguem que diferent. Una habitació amb deu persones juntes. A mitjan nit m’he despertat, una simfonia estava en marxa, entre ronquits bufits i moviments de sacs de dormir... qui tinga el son fluix seria difícil dormir, jo, per sort dorc prou bé em desperte i m’adorc de seguida. M’he despertat algunes vegades. A les cinc m’he alçat i he tret les meues coses al menjador per no despertar a ningú. A l’entrar a l’habitació una sentor forta em recorda els dormitoris de la mili quan entraves de fer alguna guàrdia.

Dels quatre nacionals, dos amb els peus desfets, un que se’n torna pels dolors dels peus, només jo estic sencer, i per suposat els estrangers, que semblen de ferro. Hi ha un alemany que quan es jubilà se n’isqué a peu cap a Santiago 2500 km i a l’arribar se’n tornà a sa casa també a peu, seria per estalviar-se el bitllet d’avió? Aquests protestants... ja se sap.

Avui he decidit fer cinc quilòmetres més i així vaig per davant  d’ells i l’etapa de demà serà més curta.

També he decidit canviar l’alberg per un hostal.

6-10-11 Cernadilla

M’he passat de llest, avui s’acabava l’etapa a Mombuey i com estava bé he decidit seguir vuit quilòmetres més també per estar a soles i... tan a soles que estic. Aquest poblet te 40 habitants i no 165 com diu la guia, no hi ha ni bar, ni botiga, ni forn, res de res; això sí un alberg que és una passada, una antiga forja restaurada amb quatre matalassets sobre unes fustes en terra, una cuineta, pica per escurar, dutxa i lavabos,... Clar al dir-me l’alcalde, en persona, que no hi ha botiga i veure que jo no duia res de menjar, ens hem anat a l’alcaldia i d’un carret m’ha venut mig quilo de macarrons i tres potets de tonyina, m’ha cobrat 3€ per l’alberg i 3 pel menjar. He dinat una platerada de macarrons amb tonyina, soparé una platerada de macarrons amb tonyina i de postres plàtan que en duia dos i un té que també en porte.

Pel carrer m’he trobat a una dona a qui li he implorat si podria vendre’m un poquet de pa, m’ha dit que només tenia mig per a ella, i me n’he tornat al meu paradís. De seguida han trucat a la porta i jo pensant que era algun dels pelegrins, a l’obrir la porta em trobe a la dona que em portava el pa, s’ha penedit de mi. Demà podré fer-me unes torrades amb oli de girasol que també n’han deixat.

Estic molt tranquil sense cobertura d’internet, però de tant en tant el telèfon va, he parlat amb l’Ester i m’acaba de telefonar l’Evarist per dir-me que quedàvem per la reunió d’El Barranc, pensava que ja havia acabat el camí!!  Sent molt no estar a la reunió.

Demà arribaré a Puebla de Sanabria, comencen les pujades fortes i el fred, en realitat ja en fa de matinada, el temps diu que aquesta nit baixarem dels deu graus. Possiblement canvie l’hora d’eixir, m’alçaré una hora més tard i eixiré a les 7, veurem com va la cosa. Pel camí vaig trobant molts poblets però molt menuts, hi ha rouredes i carrascars, i bona cosa d’ombra que s’agraeix molt.

En aquest moment, les sis i mitja, tornen a trucar a la porta, s’acabà la pau, l’anglés (sij) acaba de vindre, tampoc te massa menjar, porta fabada, veurem com ens apanyem . Vol arribar a Orense dimarts. Jo arribaré dimecres o dijous si tot va bé.

Supose que demà podré penjar aquesta pàgina.