A Gudiña-Laza 10-10-11

Ahir ens férem una etapa dura, Louis i jo, cap a les 11 paràrem a esmorzar un bon etrepà de formatge i xoriç amb una botella de Ribeiro, mentre ens el preparaven em vaig ficar els peus a un riuet amb aigua molt fresqueta perquè amb les pujades i baixades tinc els dits del peus fets pols. Què bonic és això, i l’esperit del Camino, crec que quan més pateixes més esperit. Jo veig que ací cadascun fa la seua, però tots parlen de l’esperit del Camino. Jo dec tindre moooolt d’esperit perquè me les estic passant prou canutes, he deixat de contar les muntanyes que estem passant. Són desnivells de 300 a 500 metres en cosa de sis quilòmetres i clar et vas trobant a peregrins i et van avançant peregrins. Certament, sense bromes el paisatge és espectacular, sort d’això, a final ens hem trobat amb Marie Ange, Sebastiàn i un malagueny, Jesús, que va més per lliure que jo, però parla pels colzes. A les quatre i quart, desfets, sobre tot jo, arribàrem a Laza, no és massa bonic. Férem els  35,4 km en nou hores i mitja, quin espíritu... Després ens menjàrem el sopar entre el grupet dels quatre i s’afegí un alemany sabut que és perdé per la muntanya i arribà a les vuit i mitja literalment K.O.  i ens donà llàstima i el convidàrem.

Laza- Xunqueira de Ambía 11-10-11

Una altra pallissa però una miqueta menys temps des de les set fins a tres quarts de quatre, 34,5 km i alguna muntanya menys que ahir. Sembla que fins a Santiago s’han acabat les pallisses al menys per a mi que vull arribar dilluns, els meus companys doblaran dijous per arribar diumenge i algú dissabte, el espíritu... ot molt bé els meus dits com sempre cada un d’un color i recordant-me contínuament que existeixen.

Estem fent el sopar, un bullit, ensalada i un bon vermut de conserves... acaben d’entrar els dos alemanys diguent-nos que han sopat de meravella cérvol,... nosaltres al bollit, el espíritu està latent en l’ambient, ens eixirà una àurea a la coroneta.

No tinc cobertura i no puc enviar aquesta plana fins demà des d’Orense.