Ahir vaig eixir de Puebla de Sanabria de matinada i em vaig equivocar vaig caminartres km cap a Portugal, al tornar em vaig trobar un peregrí que no trobava l’eixida, Louis Pasquin, un francés de Corcega que viu ba Marseilla de 68 anys, pura fibra, També ve de València, i com tots els estrangers que venen pel camí de Llevant és el quart que fa. Vam anar junts tot el dia a les pujades jo notava que m’esperava, que l’alentia, li vaig dir que no es preocupara que podia anar avant al seu ritme. No sols anàrem junts sinó que hem xerrat molt i de moment anem junts a tot arreu. A mi m’ha anat molt bé perquè dos dies caminant en companyia no ho havia fet encara i a més anava a “rebufo” com fan en les carreres de motos. Hem pujat el port de Pedornelo, He seguit el seu ritme, estic bé no em fa mal res, supose que la proximitat del final t’ho fa tot més fàcil.
De matinada fa molt de fred, em pose els dos polars, pantalons llargs, guants i fins les 10 no comence a llevar-me roba.
El poblet de Lubán és molt xicotet, la botiga de vacances, el Bar Javi obert, un malasombra que només ens feia entrepans de fiambre per dinar i sopar, ens férem un per dinar i buscant pel poble vam trobar una dona Reyes que ens donà creïlles, cebes, carabasseta, pimentons, tomaques i oli, no ens volgué cobrar res perquè deia que era de la seua horta, una veïna ens vengué sis ous per un euro i ens regalà mig pa. No vejau el sopar que ens férem per a quatre, s’afegiren una francesa d’illa Reunion, Marie Ange i un salmantí, Sebastián que viu a Barcelona. Bollit, truita de verdures i castanyes torrades amb dos botelles de vi negre de la zona. Estigué molt bé, us pose una foto encara que està una mica fosca.
Avui ens hem vingut Louis i jo, cap A Gudiña, la pujada molt forta, però molt bonica, al principi de nit, hem eixit a les 7, després fent-se de dia entre falgueres i castanyers fins dalt la carena on estava el límit de Zamora i l’entrada a Galicia, una marca indicava que resten 212 km fins a Santiago, encara que la guia diu que 229.
Com no havíem desdejunat, a l’arribar a un poblet que hi havia bar, i ja estàvem en Galicia ens hem fet un homenatge: polp a la gallega, un entrepà de pernil amb una botella d’Albariño fresquet i uns cafés. Louis s’ha apuntat el nom del vi que no coneixia. La baixada s’ha fet pesada perquè en realitat eren pujades i baixades i hem arribat quasi a les tres amb molta calor, ens hem quedat a l’alberg, està molt bé i ens hem tornat a trobar la mateixa gent que venim des de la Puebla.
Demà supose que anirem també junts no sé que faré perquè la ruta pinta mal, llarga i trencacames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada