Això ja és una altra cosa. Aquesta etapa ha canviat molt, sobre tot la primera meitat, quasi vint quilòmetres caminant junt el Duero, ara intuint-lo, escoltant-lo, ara veient-lo. Us pose unes foto del riu i un vídeo del riu a l’eixida del sol amb el silenci trencat pels cants dels ocells.
Ja no fa tanta calor i les etapes es porten millor, supose també perquè sabia que ens trobaríem l’Ester i jo uns dies a Zamora.
Per la vesprada, després d’una telefonada de Pep des de l’Albufera, fent-me les dents llargues per l’excursió d’ El Barranc i la paella que s’estaven fent, arribà Ester en bus.
Ens ho estem passant molt bé, perquè enganyar-vos, Zamora ens agrada moltíssim, realment no la coneixíem i ens està encantant. Ara és diumenge de vesprada, acabem de dinar fa un parell d’hores al restaurant Tosca, us el recomanem, us posem una foto de la Xulla de vedella d’Aliste, millor dit de les xulles una per a cada un, amb una bona ensalada i una bona botella de vi... no ens han cabut postres. Ens ha vingut al cap el nostre amic Vicent Reig, com hauria gaudit... Sempre que tenim un bon menjar ens ve a la memòria...
Demà de matí faré una etapa, a Montamarta i tornaré al migdia a Zamora. Dimarts continuaré jo cap a Granja de Moreruela, Ester cap a Paiporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada