Això ja és altra cosa, a pesar de les pujades i baixades, dos coses importants, el paisatge: castanyers, roures, pomeres, alzines,... els castanyers en plena producció, n’he collides unes quantes, amb punxada als dits incloses. Fins i tot he vist un cèrvol de lluny. L’altra és la temperatura, fins migdia no em lleve el polar, i molta ombra, estic encantat i camine més content que fa quinze dies. El de la foto és l'anglés Faysal.
Arribar a Puebla de Sanabria ha estat una sorpresa, sabia que era bonica però és més que bonica, està ben conservada i passejar-se per aquests carrers és un encís. Vos la recomane.
M’he instal·lat a un hostal, banyera,... i bon menjar, m’he quedat amb les ganes de menjar-me un arròs a la zamorana.
Demà tinc una etapa pesada més de trenta quilòmetres i pujades de 900 a 1300 m d’alçària, i després baixada a 1000 m.
ay Fèlix, que ja em tenies preocupada! M'alegre del canvi de paisatge, és com la vida... abrigat i bon camí!
ResponElimina