dimarts, 18 d’octubre de 2011

C’est fini. Santiago 17-10-11







Ahir, vaig arribar sense novetat, content i descansat, malgrat les pujades i baixades, no les notava, de sobte em vaig sorprendre perquè la darrera pujada a la praza do Obradoiro la feia tatarejant cantant sota la pluja. L’etapa tranquil·la, a soles, ho vaig agrair, mirant el cel a les onze per si veia l’avió d’Ester, com estava tot emboirat, portem quasi deu dies d’incendis, no vaig veure cap avió. Em telefonà Ester, problemes amb Ryanair, ens han destrossat la meua maleta. Arribe tot sol a la catedral, i...m’emocione, sóc un sensibler... m’imagine com m’hagués sentit als catorze anys quan m’ho creia tot i veia al nostre senyor resplendent en l’hòstia; és emocionant  veure tots els peregrins fent-se fotos abraçant-se notes qui ha fet cinc dies i qui quaranta, un peregrí em fa dues fotos per al blog. I me’n vaig cap al parador, el peregrí: qué ¿a dar-se una alegria?
Ester arribà cap a la una. Una vegada dutxat ens anàrem a fer el ritual: visita a la catedral, per enèsima vegada, sempre és un plaer veure-la. Ja no hi havia quasi ningú, sense cues férem la visita al Sant i l’abraçada que li vaig prometre a ma mare i al meu germà Santi que li faria de la seua part, i em vaig fer una il·legal foto, els capellans ho prohibeixen quasi tot. Després ens aproparem a l’oficina del peregrí, per veure l’horari i sorpresivament era obert, i em feren la Compostel·la, ací ens emocionàrem els dos, el meu nom en llatí Felicem Michaelem Sempere Securum, em vaig adonar que m’havien posat la m a Securun, anava a dir que me la corregiren però feia més llatina am la m i ho vaig deixar.
Per la vesprada, després de dinar i del reposo del peregrino..., ens trobàrem amb el nostre bon amic Rafa, i començarem les nostres vacances a Santiago, que ens quedarem fins el 28 on anirem a Oporto a trobar-nos amb els nostres amics Empar, Pep, Carmeta, Mario, Imma, Carles i Andreu. Fins el dia 1 de novembre no tornarem a Paiporta .
L’amic Rafa ens ha preparat una excursioneta de cinc hores per la zona del seu poble, Cariño al cap Ortegal, pecata minuta.
Bé, això s’acaba, només em resta posar un altre escrit de conclusions d’aquesta experiència que per a mi ha estat mot gratificant.

1 comentari:

  1. Ja està!!! Des de la distància sembla que l'has fet en dos dies. Per ací tot molt bé, la calma arriba poc a poc, igual que el fred de l'hivern. Per cert, la setmana que ve me'n vaig amb David a una planta que hi ha tenim en Oporto, no sé quin dia. Ens vorem? Parlem per l'skype. Moooolts besets!
    La vena sensiblera que contes se m'ha encomanat ;-)

    ResponElimina