Els francesos folls

Bé, per fi m'he trobat en el camí a dos peregrins, en realitat m'han trobat a mi. Només eixir a les 6 del matí, de nit encara, he caigut un bac que espere que no tinga massa conseqüències, un girò de peu que m'ha fotut la segona part de l'etapa. Doncs bé, com vos deia m'han trobat uns francesos just al fer-se de dia i hem caminat junts una horeta fins que hem trobat un bar obert en un poblet xicotet. hem desdejunat junts i hem xerrat prou, encara que se m'ha oblidat prou el francés hem pogut parlar, perquè ells d'espanyol ni una.
...I algú em deia que estic boig, doncs aquesta parella Pascal i Patrick, van eixir divendres de matí de València i esperen arribar divendres a Toledo i el 26 a Santiago. Dos infermers, un d'ells jubilat, s'han fet tots els camins possibles de França i Espanya, un d'ells se l'ha fet des d'espanya vuit vegades... i jo flipant i empetitint-me. Al parlar-los de la meua obsessió del pes de la motxilla, estavem asseguts al bar, s'alça un sospesa la meua motxilla i esclata a riure. Sospesa la meua -em diu- jo la sospese i li dic: de segur que són més de 12 kg., 14 kg -em respon- i la de l'altre per l'estil. Em diuen que no es pot amb menys si vas a fer una llarga travessia, i que quan porte quatre dies no la notaré...
La veritat és que la meua que duré uns 9,5 no em suposa cap problema.
En acabar de desdejunar eixirem els tres junts però jo em va acomiadar per si ens perdíem com així va ser als pocs kms enfilaren la directa i me'ls he tornat a trobar a Chinchilla buscant un restaurant perquè continuen cap a Albacete.

Ací els teniu, he aprofitat per a que em facen alguna foto a mi

Després he continuat fins al final amb dolor de peu per la girada de la matinada, ara estic millo, demà faré l'etapa Chinchilla-Albacete només són 17,5 km. si estic bé intentaré fer-la més llarga i arribar a La Gineta.
Us pose unes fotos de Higueruela que ha resultat un poblet molt apanyat i les de Chinchilla que està molt bé