dilluns, 5 de setembre del 2011

Uf!!

Bé, després de l'acomiadament d'Ester a l'Estació, un poc tristos per la partida, i un viatge molt curt, una miqueta més d'una hora, amb el que m'ha costat a mi arribar a Almansa a peu... aplegue a la ciutat tantes vegades cantada, amb un sol valent, premonició del que tindria dilluns.
Sor Carmen m'obrí la porta del convent, després de cobrar-me 7 € m'acompanyà a l'habitació travessant totes les dependències: salons, escales, saletes, cuina...els flaires em retornaren a la meua infantesa quan travessava pel convent d'Albaida, els mateixos olors i crec que les mateixes monges també, la més jove no baixava la setantena...
Una passejada pel poble ple de festa, el darrer dia de la Fira, visite el claustre de l'ajuntament on feien una mostra de pintura ràpida, coses molt bones i altres no tant. La façana i el campanar de l'església molt boniques.
Un bon sopar a Los cuchillos, sopar sà: ensalada i bistec amb creïlles i un bocata per a la caminata del dia següent, doncs no trobaré ni una casa ni per supost cap bar. Faig una foto des del barri de la moreria al castell il·luminat.
Al llit a una hora poc acostumada, a les 10,30.
A les 5 de la matinada, m'alce i a les 5,40 estic prenent-me un cafè amb llet i una madalena, i a les 6 en punt comence la que, espere, serà l'etapa més pesada de La Manxa.
És una llàstima que no hi ha ningú per fer-me una foto: amb la llanterna de front la pinteta que dec fer amb la motxilla al llom caminat pels camins fan que un ciclista al veurem reduïsca la marxa i se separe fins l'altra part de la carretera al·lucinat.
Què dir-vos del dia, molt bonic fins que el sol, cap a les 10 del matí, comença a casvar de valent, jo barret al cap amb mocador tapant-me els laterals i el bescoll. Fotografie un grapat de cartells, propietat privada, n'hi ha molts, i un curiós : prohibido coger caracoles.
Tot de pujada, als 18 km. se separen els camins comuns de la ruta de la llana i del camí de Llevant, mentre els primers estan a 3,5 kms a mi em resten més de 20 (foto). Vaig deixant un rastre de colesterol darrere meu...
Continue vegent conills, guatles, i gran quantitat d'herbes, em destapen els narius.
El final de l'etapa molt avorrit, 9 km per una carretera secundària, sense voravia, cansat, sense aigua i ganes de prendre un bany, que el prenc només arribar a la pensió, massa tard, 9 hores de cami.
Un bon dinar, ensalada, llentilles i pollastre a la brasa, amb una bona cervessa i una botella de litre i mig d'aigua.
Ara descanse a la pensió, escric, veig el correu, llig. El poble no té res d'interessant és famós per la gran quantitat de aerogeneradors.





Demà Higueruela- Chinchilla, només 28,8 km, pla i de baixada.

2 comentaris:

  1. Aleshores, a soles, com els valents. Bon camí company.

    ResponElimina
  2. Ay, Fèlix, que és la tercera vegada que t'escric i no veig que es reflexe.
    Et dic el mateix: Et fem de menys; qui ens va a animar de bon matí?; Tinc les fotos d'acomiadamente gravades a un DVD, amb la cançoneta i tot.

    T' acompanyem amb els nostres cors, cada dia orgullosos de tindre un amic-company tant valent. Molt bon camí.

    ResponElimina