Lluna minvant 23-9-11

Són les set del matí, estic pujant el port del Arrebatacapas, la lluna està minvant, en tres dies no la veuré, hi ha alguns núvols, però es veuen tots els estels, hi ha un gran silenci, dels pocs que he tingut fins ara, doncs quan no són els cotxes o els tractors, són màquines, fàbriques... ara ni els gossos, de tant en tant sent el camió del fem abaix a Cebreros. No fa massa fred, fresqueta diria, però no em fa nosa el polar, camine sense bastons i amb la llanterna. La pau és total, de matinada és un altre camí, no el canvie. Poc a poc comença a clarejar, faig fotos, no sé si eixiran, però per si de cas, poc a poc comencen els ocells a despertar i comença la festa de xiulits, entre dos clarors... ,em revé l’Estellés, el cel es posa preciós, hi ha uns celatge amb tons grocs, més fotos espere que ixquen, per aquests moments s’ho val, matinar.

Ahir, dijous vaig fer San Martin-Cebreiros, em vaig endinsar en Castilla-León, a Àvila, viatge molt bonic i més suau llevat dels darrers tres quilòmetres, que eren costera amunt forta. El poble res d’especial. Afortunadament em vaig allotjar a un hotel, El Castrejón, amb preus especials per a peregrins, una habitació que era el doble de l’apartament del meu germà a Montmartre. Això m’ajudà  a reposar-me, sobre tot el dinar i sopar amb un vinet de la casa del mateix Cebreros que em va entonar d’allò més.

Avui, la pujadeta que vos he descrit abans i només 17km, però entre pujades i baixades els dits dels peus semblen un mostrari de colors de pintura d’ungles. A les onze i quart he arribat a San Bartolomé de los Olivares, gent molt acollidora. M’he instal·lat  a l’alberg municipal. Net i amb tres lliteres, al primer pis del centre de salut. La dutxa a un altre edifici. Acabant de dutxar-me, toc,toc, els francesos que van darrere meu. Què vol dir això? Que una altra nit a dormir com les gallines i a sentir els ronquits en francés que sonen més melodiosos. Hem dinat junts al bar del poble amb un vinet dels que fa malbé la gaseosa , com diria el meu company Miguel, però un arrosset amb peix casolà molt bò. Ara són les sis i... ja estan preparant-se el sopar. Jo supose que me n’aniré al carrer a veure si puc solucionar el problema que tinc amb la connexió d’internet i l’ordinador.