Lara

Alguns ja ho sabeu, Lara és la nostra tortuga, en realitat és d’Ester, li la vaig regalar per al seu aniversari, és dels pocs animals que ens agrada tindre en casa. I ens l’estimem, com no tenim xiquets per casa doncs...

És russa, amb pedigree, crec que descendeix de la tortuga dels Tsars. El seu nom és un homenatge al film Doctor Zhivago.

Per què us parle de Lara? Doncs perquè en aquests dies que em passe tantes hores caminant, vas pensant en moltes coses, en com estan les coses, el món... i de repent veus l’ombra teua projectada al davant i clar, em ve a la memòria Lara. I observe , a les quatre hores de caminar  sol amb els meus pensaments, algunes similituds entre ella i jo. Anem lents però ferms, buscant els nostres objectius, ella els caus que ha anant fent, jo, el meu camí, cada un el seu. Ella porta a sobre la seua closca. Sabeu que les tortugues tenen la seua columna vertebral soldada a l’interior de la closca? Doncs per moments tinc la sensació de dur la motxilla soldada a la meua columna, molts moments ni me n’adone  del seu pes.

Lara és cabuda, molt cabuda, i jo... també.