Monotonia 11-9-11

Una qüestió d’ordre, la data que està en castellà no la pose jo, me la posa automàticament el sistema del blog, Mamà encara puc diferenciar. A partir d’ara posaré la data del dia al títol. He tingut dificultat per a connectar-me i fins avui dimarts no tenia enllestit el mòdem mòbil.

Sí, s’està fent molt monòton el paisatge, massa  planures que et lleven la sorpresa del paisatge que vas a veure quan hi ha muntanyes i has d’endevinar què hi ha després... No dic que no siga bonic veure kilòmetres i kilòmetres de blat primer i raïm després, però ja fa massa dies que estic a La Manxa i, clar, els camps estan segats

Què us sembla aquesta eixida de sol?

Però està tot molt bé,  molta calor, molt de sol, els peus adolorits,..Què voldrà  el nostre senyor de mosatros! Però jo...satisfet, content i satisfet. L’única cosa que no porte massa bé es el tema dels refugis i hostals, ja que n’hi ha d’alguns pobles que no  trobe habitacions. Ahir a l’arribar a Las Pedroñeras no tenia hotel, vaig anar a l’església a sellejar la credencial i el vicari em va dur a l’alberg. L’edifici era molt bonic, antic i una miqueta cutre: Hi havia dos llits i un matalàs, però també tres indigents una parella, i un home d’uns setanta anys, que s’oferí a deixar-me el seu lloc, el matalàs. Li vaig dir que no, que jo podia pagar-me un hotel i ell que no, que primer era jo i ell estava acostumat a dormir a terra i al ras. No ho vaig acceptar. El vicari s’oferí a portar-me a Mota del Cuervo, on anava a dinar. I això vaig fer. Vaig dormir a una excel·lent casa rural. Al sendemà només caldria anar al punt de partida per fer l’etapa de rigor. Realment m’ho vaig passar mal en veure en directe l’autèntica misèria...

Vaig a fer una prova, posar-vos un video i ja em dieu si el vegeu i el sentiu

 

Ja m'heu contat que estigué molt bé el sopar Estellés, a pesar de l'Ajuntament...